Llibre d’amic e amat

Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies en l'any. E cascú vers basta a tot un dia a contemplar Déu.

25. Digueren a l'amic: -On vas?-. -Venc de mon amat-. -On vens?-. -Vaig a mon amat-. -Quant estaràs ab ton amat?-. -Aitan de temps con seran en ell los meus pensaments.

26. Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba, e los aucells feniren lur cant, e l'amic morí per l'Amat en l'alba.

27. Cantava l'aucell en lo verger de l'Amat. Vénc l'amic, qui dix a l'aucell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat.

45. Dos són los focs qui escalfen la amor de l'amic: la un és bastit de desigs, plaers e cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgrames e de plors.

47. Estava l'amic tot sol, sots la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs que sol fo quan los hac vists e oïts, e que d'abans era en companyia de son amat. 

64. Demanaren a l'amic qual cosa era benanança. Respòs que malanança sostenguda per amor.

177. -Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-. -¿Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.-

235. Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.

295. -Foll, digues, què és amor-. Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitut, e a los serfs dóna llibertat. E és questió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitut.