Llibre d’amic e amat

Blanquerna començà son llibre, lo qual departí en aitants verses con ha dies en l'any. E cascú vers basta a tot un dia a contemplar Déu.

25. Digueren a l'amic: -On vas?-. -Venc de mon amat-. -On vens?-. -Vaig a mon amat-. -Quant estaràs ab ton amat?-. -Aitan de temps con seran en ell los meus pensaments.

26. Cantaven los aucells l'alba, e despertà's l'amic, qui és l'alba, e los aucells feniren lur cant, e l'amic morí per l'Amat en l'alba.

27. Cantava l'aucell en lo verger de l'Amat. Vénc l'amic, qui dix a l'aucell: -Si no ens entenem per llenguatge, entenem-nos per amor, cor en lo teu cant se representa a mos ulls mon Amat.

45. Dos són los focs qui escalfen la amor de l'amic: la un és bastit de desigs, plaers e cogitacions; l'altre és compost de temor, llanguiment, e de llàgrames e de plors.

47. Estava l'amic tot sol, sots la ombra de un bell arbre. Passaren hòmens per aquell lloc, e demanaren-li per què estava sol. E l'amic respòs que sol fo quan los hac vists e oïts, e que d'abans era en companyia de son amat. 

64. Demanaren a l'amic qual cosa era benanança. Respòs que malanança sostenguda per amor.

177. -Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-. -¿Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.-

235. Amor és mar tribulada de ondes e de vents, qui no ha port ni ribatge. Pereix l'amic en la mar, e en son perill pereixen sos turments e neixen sos compliments.

295. -Foll, digues, què és amor-. Respòs que amor és aquella cosa qui los francs met en servitut, e a los serfs dóna llibertat. E és questió a qual és pus prop amor: o a llibertat, o a servitut.

 

Ramon Llullen aipamenen

 
«Ez bazara besteen kontura bizitzen libre biziko zara»
 

Ramon Llull mezuak

 
Ramon Llull Mediterraneoko hiri nagusietara joan zen, eta hiri horietan, bere garaiko aita santuekin eta erregeekin hitz egin zuen.
 

Azken sorkuntzak