Religiós

Es tracta de la dimensió més rellevant i coneguda de Ramon Llull. Teòleg, missioner, místic (se l’ha considerat pare de la gran tradició mística ibèrica), ermità, moralista, predicador, cristià convers i actiu i no obstant això laic (no sacerdot). Des d’una visió pròpia del franciscanisme reformista, el seu afany predicador, que va sorgir d’un moment d’il·luminació divina, era integral i sincer.

Va ser precursor de l’ecumenisme, és a dir de la convivència pacífica entre religions, i va proposar la raó, entesa com a universal i comuna al gènere humà, com a mètode per a convèncer els altres de les bondats de la pròpia fe. En els seus llibres sintetitza un discurs cristià amb elements islàmics (com la Lògica d’Al-Gazzalí) i hebraics (com l’ús de lletres per a la representació d’idees, propi de la Càbala). Dins el cristianisme de l’època, el seu pensament, sempre lliure i independent, recull elements de l’escola dominica (la tendència racional) i de la franciscana (l’espiritualisme).