Filòsof i científic

Llull no s’havia format, de jove, en l’escolàstica pròpia de les universitats medievals. Era en realitat autodidacta. Va ser un dels primers intel·lectuals europeus que va escriure sobre filosofia, teologia i ciència en llengua vulgar (català, en el seu cas). Investigador, divulgador, polemista i conciliador. Realitza aportacions metodològiques en astronomia, geometria, física, medicina, etc., unes disciplines que formula com a «noves» a la llum de l’Art.

Va ser precursor del sistema combinatori (considerat avui com la base conceptual de la informàtica) i de l’holisme (interdisciplinarietat i integració de les ciències), que defensa a l’Arbre de la ciència. Va rebutjar les ciències purament fantàstiques o esotèriques com l’alquímia i no obstant això va donar protagonisme a una astronomia molt propera a l’astrologia, així com a la càbala hebraica. El seu pensament pot ser qualificat d’utòpic per incorporar una voluntat decidida de construir un món millor.