Llibre de les bèsties

III. De la traïció que Na Renart tractà del rey

Molt desplach a Na Renart e a sos companyons com no foren del concell del rey; e en aquell punt Na Renart concebé en son coratge trahició, e desijà la mort del rey. E dix al Orifan aquestes peraules: - D'aquí avant gran inamistat serà enfre les bèsties qui mengen carn e les bèsties qui mengen erbe; car lo rey e sos consellers mengen carn, e vosaltres no havets en son concell neguna bèstia qui sia de vostra natura, ni que vostre dret mantenga -. L 'Aurifan respòs, e dix que en la Serp e en lo Gall havia sperança que rahonarien son dret en la cort del rey, car eren bèsties qui no vivien de carn. Respòs Na Renart, e dix que en una terra se sdevench que .I. crestià havia .I sarrahí en quí molt se fiave, e al qual feya molts de plers; el serrahi, per ço cor era a ell contrari per llg, no ll podia portar bone volentat, ans considerave tots jorns com lo auciés. - E per açò, Sènyer Orifan - díx Na Renart-, tan són la Serp e el Gall d'estrany linatge a vós e a vostros companyons, que jatcia asò que no mengen carn, per tot açò nous hi fiets, ans creats per cert que consintran en tot ço qui sia dampnatge de vós e de tots vostros companyons.